Cançó Caga tió

Caga tió,
avellanes i torrons,
no caguis arengades,
que són massa salades,
caga torrons,
que son més bons!
caga caga i caga


Originàriament consistia en un tronc de llenya per alimentar la llar de foc, i els regals eren l'escalfor i la llum que ens proporcionava. Avui dia, és un tronc que sovint es decora posant-li potes i altres elements que simulen una cara somrient que sovint es corona amb una barretina vermella.
Es tracta d'una tradició amb segles d'història, inicialment relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d'hivern.^[2]
Se'l fa cagar colpejant-lo repetidament amb un bastó, que simula el tradicional atiador de la llar de foc, alhora que se li canta una cançó tradicional, al·lusiva d'aquesta circumstància. Els focs, per animar-los, cal atiar-los, removent els tions, per retirar la cendra i ventant-los per fer córrer l'aire a través de les ascles que cremen.